19 oct. Unes jornades de ponències internacionals

Les ponències del congrés van ser riques i diverses. Riques per els diferents i interessants temes que es van tractar i diverses ja que les feien ponents no només a nivell nacional sinó internacional.

Les jornades de ponències van començar el dijous. Després de la inauguració de les jornades a càrrec de les autoritats Jan Grau, de Badalona, va tenir l’honor d’encetar la ronda de ponències tot fent un recorregut per la història del Món Geganter i destacant-ne els esdeveniments més importants com la 1a Trobada Internacional de Gegants a Matadepera l’any 1982.

Seguidament Jean-Pierre Ducastelle d’Ath, Bèlgica, va fer una ponència sobre David i Goliath i on ens va fer un repàs sobre les diferents representacions d’aquest últim.
Després de la pausa del cafè continuava Salvador Palomar que actuava a casa. Va parlar dels gegants de Reus i la seva evolució durant quatre segles d’història. Va explicar què volia dir fer l’indi a Reus, els canvis molt sovintejats del vestit de la Vitxeta i de com el Vitxet va passar de tenir cames a no tenir-ne.

Seguidament fèiem una incursió en territori flamenc on Marcel Dumont ens feia un recorregut per la història dels gegants a Flandes. Dumont també ens va revelar una curiositat i es veu que a Holanda i Flandes de gegant en diuen «Reus». També destacà que en un estudi recent s’havien censat 1986 gegants a Flandes.

A continuació vam tenir el plaer de contactar amb Àustria. Contactar ja que Martin Lienhart, de Murau, no va poder venir a Reus per tant vam fer la ponència per videconferència. La connexió a Internet no va fallar i vam poder gaudir d’una xerrada sobre la tradició gegantera dels Samsons. El Samsó és un emblema de protecció a Àustria, per això hi ha tants gegants al territori que el representen. El Samsó és només portat per nois i surt exclusivament cada 15 d’agost.

Amb Mateu Tres, President de l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, vam descobrir els tipus de bestiari que tenim a Catalunya, des d’àligues i lleons fins a insectes. També ens va explicar quina és la tasca de l’Agrupació de bestiari i quins serveis ofereix.

Seguidament tornàvem a Bèlgia, amb el representant de la Maison des Géants, Laurent Dubuisson. Dubuisson ens parlà de la Ducasse d’Ath, un dels esdeveniments més esperats de la zona i on un dels moments més esperats és la lluita entre David i Goliath que consisteix en un nen llançant, en un sol intent, una pilota dins la boca del gegant. També, entre altres, es celebra el casament de Goliath i madame Goliath. Cal destacar que els portadors del gegant Goliath són tots de la mateixa família a a excepció dels últims anys que, amb el canvi de model familiar, han hagut de recórrer a amics pròxims. A més, Dubuisson ens explicava que a Ath els gegants solen pesar uns 130 kg, per tant és complicat trobar-ne portadors. A Ath es dóna molta importància a les danses, fins i tot la Ducasse té una banda de música específica amb músiques i coreografies pròpies.

A l’endemà, divendres, es va iniciar les ponències amb Gerard Pouget, de Reus. Ell ens va parlar de l’època més contemporània dels gegants de Reus. Pouget ens va fer un repàs de la història més recent dels gegants de la vila i també ens va explicar algunes curiositats com que tots els gegants tenen un braç estirat i l’altre flexionat.

Després Sergi Gómez de Ontinyent, al País Valencià, ens contava com ha evolucionat el Món Geganter al seu territori. Entre altres cal destacar que a València els gegants gaudeixen de molt poc reconeixement institucional, al contrari que aquí al Principat. També cal parlar d’una figura en què hi va fer especial incís, la Mahoma. La Mahoma, usada per escarni i representativa del mal i enemiga dels cristians gaudeix de molt mala fama tot i que també és molt divertida. Quan acaba la festa en la qual surt se li fa esclatar el cap. Al llarg del segle XIX el Concili Vaticà va haver de prohibir que se li fes esclatar el cap o cremar-la per respecte a altres religions.

Travessant el Mediterrani ens dirigíem a Mallorca on Pau Tomàs ens parlava dels gegants de l’illa i com al segle XIX els gegants comencen a guanyar rellevància participant en festes civils. També ens va explicar que el 18 de juliol de 1936, a causa de l’alçament de les tropes nacionals, els gegants de Palma que viatjaven a Barcelona per assistir unes jornades esportives.

A continuació ens endinsàvem en el món del patrimoni festiu amb Carles Freixes de Solsona que es va parlar de l’entorn arquitectònic on fem dansar i exposem les figures i ens va fer pensar què podem considerar patrimoni i què no.

Seguidament, Pere Rovira, no sense abans cedir l’espai perquè Sendo Valls fes la presentació del GERIF (Gremi d’Escultors-Restauradors d’Imatgeria Festiva), ens va parlar sobre la conservació i la restauració dels elements d’imatgeri festiva i popular. Rovira ens recordava que no és l’objecte en sí sinó el que representa.

Després tornàvem a terres de l’Estat Espanyol amb Íñigo de Loiola, de Tudela, que ens parlava de la tradició gegantera a Euskal Herria. A Navarra ballar «a la vola» vol dir ballar sense coreografia. Allà donen molta importància a la dansa. Tanta que no concebeixen els gegants sense aquesta. Aquests van acompanyats per les gaites (germanes de les gralles) o dels txistus (parents del flabiol). També ens va destacar l’estructura interna dels cavallets dels seus gegants. La forma que tenen permet fer passos naturals durant el ball fet que fa que el gegant sembla que es mogui com si fos una persona que ballés. Això els permet donar molt dinamisme als balls. A Navarra els que porten els gegants se’ls anomena «dantzaris» ja que ells es consideren dansadors dels gegants i no solament portadors.

Quasi per acabar ens desplaçàvem a Nicaragua on Henry Gutiérrez, per videoconferència, ens descobria les Gigantonas, unes gegantes que dansen pels carrers del territori acompanyats dels «cobleros» unes persones que canten cobles improvitzades. També l’acompanya el Enano Cabezón representatiu de l’indígena que intenta ridiculitzar la Gigantona. La Gigantona més gran de Nicaragua s’exposa a León un cop l’any i fa uns 11 metres. Aquestes figures intenten representar com els indígenes americans s’imaginaven les dones espanyoles.

Finalment per acabar la jornada contactàvem, també per videoconferència, amb Bryan Ramírez, de Costa Rica, que ens va explicar la història de la Mascarada Costaricense. Fins que no es van iniciar intercanvis entre colles catalanes i de Costa Rica no s’introdueix el terme de gegants i gegantons al país. També es comencen a introduir les estructures de cavallet, fins llavors les Mascaradas no en portaven.

A l’última jornada de ponències del congrés i prèvia a les passejades de gegants tant locals com internacionals vam rebre a la sala l’Adrià Abellán, de Barcelona, que ens va parlar dels tipus de música i balls de gegants. Ens va introdir en les maneres de ballar que té un gegant i quins tipus de balls (valsos, xotis, polques,…) que solen ballar i quins s’estan introduïnt i innovant (pop, rock,…). També de les diferents formacions musicals que els acompanyen des del típic grup de grallers fins als fabliolaires i les bandes.

La última ponència la va fer amb un vídeo Nina Kammerer, de Massachussets. Kammerer havia vingut sovint a Catalunya per tal de fer un treball de recerca social sobre les colls geganteres i el seu entorn. Es va enfocar en la Fal·lera Gironina i en les seves relacions com a colla.

Imatge de capçalera: Gerard Picó