19 des. Crònica de la tercera sessió a Berga

El passat cap de setmana, Berga va acollir més d’una quinzena d’actes divulgatius sobre el món dels gegants i la imatgeria festiva, centrats, en aquesta ocasió, en el món festiu en totes les seves vessants de tradició, comunicació i tecnologia.

Al llarg de tot el dissabte i bona part del diumenge, diversos coneixedors de les diferents matèries relacionades amb els vessants més tradicionals i més moderns de la imatgeria van poder exposar els seus coneixements en tot un seguit de ponències, taules rodones i experiències festives.

Aquesta tercera sessió de País Gegant va començar dissabte al matí, amb la benvinguda dels congressistes i la inauguració de l’acte per part de Lluís Puig, Director general de Cultura Popular, Juli Gendrau, alcalde de Berga, i Amador Codina, president de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. A continuació, la primera ponència va arribar de la mà d’Albert Rumbo, que va parlar sobre els elements festius i la relació que s’estableix entre els elements patrimonials i l’oci modern.

Acte seguit, Marc Navarro va presentar la seva ponència sobre la promoció en el món de la imatgeria festiva, en tot allò relacionat amb el marxandatge, el col·leccionisme i la divulgació.
La tercera ponència del dia, la van presentar Lluís Ardèvol i Gerard Picó, que van parlar sobre el món de la recerca, des de la vessant més professional a la dels aficionats al món cultural, i els va seguir Manel Carrera, que va exposar els seus punts de vista sobre les relacions entre la xarxa i la imatgeria festiva.

Després d’una pausa per dinar, Josefina Roma va compartir amb el públic assistent els seus coneixements sobre el paper identitari dels gegants i les figures festives en l’imaginari col·lectiu i en les festes i, seguidament, Daniel Vilarrúbias va parlar sobre la imatgeria i els seus dilemes com a elements de festa, lleure o espectacle. Finalment, Joan Ignasi Gómez va presentar la seva ponència sobre la relació de la cultura tradicional amb els mass media. La primera jornada va acabar amb una taula rodona moderada per Fermí Riu, en què Manel Carrera, Joan Ignasi Gómez, Marc Navarro i Daniel Vilarrúbias van debatre sobre la dicotomia entre els conceptes de patrimoni i d’identitat enfront del lleure i l’oci.

Les activitats del diumenge van començar ben d’hora, amb diverses experiències de festes que tenen els gegants com a protagonistes des de diverses vessants: Robert Quirantes (Parets del Vallès), Xavi Leoz (Badalona) i Àlex García-Miguel (Sant Climent de Llobregat) van presentar l’origen i l’evolució de les seves festes. Acte seguit, Anna Mata va parlar de la relació entre el turisme i el patrimoni festiu, i Meritxell Royuela va presentar la seva ponència sobre les possibles lesions anatòmiques en el món geganter i les maneres de prevenir-les o de detectar-les. Tot seguit, Jan Grau va ajudar-nos a desvetllar alguns dels secrets, les veritats i les mentides de la mítica casa El Ingenio de Barcelona, i va cloure la jornada de ponències una darrera taula rodona sobre la imatgeria festiva, entre la immutabilitat del patrimoni i la mutabilitat de la modernitat, en què van participar Àlex García-Miguel, Jan Grau, Anna Mata i Robert Quirantes, amb Dani Perona com a moderador.

Per cloure aquesta tercera sessió de País Gegant, tots els assistents van poder fer una visita a la Casa de la Patum, lloc on es desa i s’exposa tota la imatgeria que participa a la festa patrimonial de la Patum de Berga.